dimarts, 14 d’abril de 2015

EL PAPAT D’AVINHON


EL PAPAT D’AVINHON






A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinhon va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinhon
  • Climent V (1305-1314) 
  • Joan XXII (1316-1334)
  • Benet XII (1334-1342)
  • Climent VI (1342-1352)
  • Innocenci VI (1352-1362)
  • Urbà V (1362-1370)
  • Gregori XI (1370-1378)
El 1378, el papa Gregori XI, el darrer d'aquests papes d'Avinhon, va traslladar de nou la residència papal a Roma i allà va morir. 

Però la cosa no acabà aquí ja que a causa d'una disputa sobre les posteriors eleccions, una facció de cardenals van establir un nou antipapa a Avinhon amb dos papes: 
  • Climent VII (1378-1394)
  • Benet XIII: (1394-1423) (expulsat d'Avinhon el 1403) 
Aquest va ser el període problemàtic (entre 1378 i 1417) al qual els historiadors catòlics es refereixen com el «Cisma d'Occident» o, «la gran controvèrsia dels antipapes» quan es van crear faccions dins de l'Església Catòlica per la seva lleialtat als diversos aspirants al papat. 

El Concili de Constança el 1417 va resoldre definitivament la controvèrsia.

Per què els papes es van instal·lar a Avinhon


El trallsat a Avinhon:


Amb l'afebliment i decadència dels imperis (Imperi Carolingi, Sacre Imperi Romanogermànic...) el papat, que disposa d'una xarxa burocràtica que s'estén al llarg de tota la cristiandat, es troba en una bona posició per contrarestar aquesta profunda decadència i prendre aquest protagonisme polític Ràpidament expandeix la seva influència política per tot el continent, i desenvolupa les tesis hindebrandianes (de Gregori VII) que propugnen la primacia del papat.

En aquells moments el papat es trobava amb el seu poder consolidat. Una manera de mostrar i lluir el seu poder i influència va ser amb l'èxit de les primeres croades (1099) que va afegir gran prestigi als papes com a líders seculars de la cristiandat, amb la complicitat de monarques com els reis d'Anglaterra, França i fins i tot de l'emperador que actuava simplement com a mariscal i dirigint «els seus» exèrcits. La crida del papa a una croada fou resposta ràpidament pels monarques europeus, i aquest es convertí en una figura de consens a la qual s'acudia per negociar o ratificar tractats de pau, privilegis feudals, etc.

A partir del segle XI i XII les diferents cases regnants europees es recuperen, guanyen força i no se senten còmodes davant la ingerència papal, de vegades contrària als seus interessos. Comencen a sorgir greus problemes i tensions especialment a tot el nord i migdia d'Itàlia amb la lluita entre el papa i l'emperador, entre güelfs (a favor del Papa) i gibel·lins (a favor de l'emperador). Per mitjà del conflicte entre güelfs i gibel·lins, s'arriba a una contesa armada a conseqüència de la qual el rei de França, aconsellat pel seu canceller Nogaret, envaeix Itàlia, i captura el papa Bonifaci VIII, en l'episodi anomenat l'Atemptat d'Anagni.

Aquest fet, que va causar la posterior mort del Pontífex, suposa de fet la submissió del papat als poders seculars, després d'una centúria de posseir la supremacia. A partir d'aquest moment, França i la resta d'Estats prenen part activa en l'elecció papal, i amb l'entronització del francès Climent V, elegit l'any 1305, el Papa es fa entronitzar a Liyon i trasllada la seva residència de manera efectiva a Avinhon

Cal tenir en compte, però, que el papa, des de feia segles, no tenia per costum residir a la ciutat de Roma, sumida en una lluita de faccions entre les diferents famílies principals que aviat es va involucrar en les lluites de güelfs i gibel·lins. Molts papes amb prou feines van passar alguns mesos del seu pontificat a la ciutat de Roma, solent residir a Vetèrbe, OstiaPerùža, encara que no eren rars els seus viatges i estades en llocs molt més llunyans, com Aachen o Liyon.


Climent V va ser triat per un conclave celebrat a Perusa, però ell mateix era arquebisbe de Bordèu i no es trobava a Itàlia en el moment de la seva elecció. El fet de situar de forma interina la seva residència a Avinhon no va semblar en un primer moment una cosa extraordinària, però la situació va canviar de caràcter quan es va produir el trasllat de la Cúria Pontifícia de  Roma a Avinhon l'any 1306. Després del carreró sense sortida durant el conclave precedent i per escapar de la lluita cos a cos entre les poderoses famílies que havien produït als papes precedents, com els Colonna i els Orsini, l'Església va buscar un lloc més segur, i el va trobar a Avinhon, que estava envoltada per les terres del Comtat Venaicin, feu papal. Formalment era part de l'antic regne d'Arles, però en realitat estava sota la forta influència del rei francès.



Curiositats:


Climent V era gascó, nascut a Vilandraut. Un dels seus objectius principals com a Papa va ser la supressió de les heretgies, i per tant, la lluita contra el catarisme. Sempre feia servir el vi de la seva zona natal, tant a Avinhon com a Oxford (es tractava doncs d'un vi de Bordèu).



Els Estats Pontificis (avui limitats a la Ciutat del Vaticà) incloïen llavors Avinhon i el Comtat Venaicin. Aquestes zones van seguir sent part dels Estats Pontificis fins a la Revolució Francesa, i es van convertir en part de França el 1791.

El Palais des papes amb el temps ha esdevingut el Palau de la Cultura. L'any 1995 va ser declarat, a l'igual que el centre històric de la ciutat d'Avinhon, patrimoni mundial de la UNESCO i és un dels 10 monuments més visitats de l'estat francès.

Amb l'ús cultural del Palais des papes s'hi va fer una exposició d'art modern l'any 1947 que va gestar l'embrió del Festival d'Avinhon.




Més informació:







Fitxes relacionades


per tenir un consumidor de vins de Bordèu:

Vins de Bordèu



per tenir un pont fronterer:

El pont d'Avinhon



per gestar-se en el seu palau aquest festival:

Festival d'Avignon






     



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada