dimarts, 28 de juliol de 2015

COPA SANTA



COPA SANTA





La Copa Santa (així és com l’anomenen els occitans) és una copa d’argent decorada i ornamentada amb la tècnica del cisell que simbolitza l’agermanament catalano-occità ja que va ser una ofrena dels catalans cap als occitans i que va ser corresposta amb un himne. 


Al llarg del segle XIX el romanticisme desperta per tota Europa l’interès intel·lectual i artístic cap a les cultures regionals i locals. Així neix a Catalunya la Renaixença, a Galiza el Rexurdimento o el Felibritge a Occitània, entre d’altres.


Aquests moviments tenen en comú que volen recuperar l’orgull, la identitat i la dignitat cultural i lingüística pròpia del territori que ha quedat relegada i sotmesa a una cultura i llengua dominant.


El polític, escriptor i historiador Víctor Balaguer, gran impulsor de la Renaixença, va haver de marxar a l’exili per les seves idees republicanes en oposició al regnat d’Isabel II i del 1865 al 1867 estigué instal·lat a Occitània. Allí fou rebut com a representant dels poetes catalans i establí forts lligams amb Frederic Mistral, gran exponent del Felibritge.


En agraïment per l’acollida que els occitans van fer-li a en Víctor Balaguer, l’any 1867 un grup de polítics i escriptors van oferir aquesta copa d’argent cisellada als felibres provençals.


L’ofrena va ser corresposta amb l’himne La Cansoun de la Coupo que Frederic Mistral compongué per a commemorar aquesta amistat. 


Curiositats:



Abans que en Víctor Balaguer, ja l’enginier, poeta i dramaturg català Damas Calvet i de Budallés va ser dels primers intel·lectuals pro-catalanistes que a l’anar a “França” per temes professionals va entrar en contacte amb el moviment del Felibirtge. Això va ser l’any 1861. 


L’himne de La Cansoun de la Coupo (o també coneguda simplement com a Copa Santa) és una composició poètica de Frederic Mistral tot calcant una oda del poeta renaixentista Pierre de Ronsard i que va posar damunt d’una melodia d’una cançó de nadal atribuïda a Micolau Sabòli (un poeta, músic i mestre de capella provençal del segle XVII, sobre el qual els felibres van investigar-hi i van rescatar la seva obra de l’oblit).


La Copa Santa va ser donada el 30 de juliol de l’any 1867 en ocasió d’un banquet que es va celebrar al castèu de Fòntsegunha (lloc a on anteriorment es va fundar el Felibritge), castell situat a la població de Castèunòu de Gadanha (a tocar d’Avinhon).


La Copa Santa és obra de l’escultor provençal Louis Guillaume Fulconis i de l’argenter Jarry.


Té la mida d’una copa de beure: 16’5 cm d’alçada, 13,9 cm de diàmetre de la copa, 10’2 cm de diametre de la base, i amb una capacitat de 28 cl. Pesa 571 grams. És una copa funcional ja que s’omple de vi el dia del banquet. A l’eix de la copa hi ha esculpides dues figures femenines que s’abracen que simbolitzen les nacions occitanes i catalanes agermanades. 


La copa va poder ser adquirida gràcies a unes 1800 signatures de subscripcions populars que van tenir lloc a Sabadell i a Barcelona. Tot i aixi, sembla ser que quan Louis Guillaume Fulconis es va assabentar del destí patriòtic de la copa, no va voler-la cobrar. 


La tradició diu que la Copa Santa roman tancada a casa del capoulié (el Gran Mestre del Felibritge) i només un cop l’any surt del seu estoig per ser mostrada davant dels felibres en motiu del banquet que es celebra a l’entorn de Santa Estela (11 de maig) ja que el Felibritge es va fundar per aquestes dates. Al final del banquet es canta La Copa Santa i tothom es posa dret a la darrera estrofa. 


A la copa hi han inscrits dos versos, un en català i altre en occità, escrits per Víctor Balaguer i Frederic Mistral respectivament, i que diuen així:

« Morta diuhen qu’es,
Mes jo la crech viva.»


« Ah ! se me sabien entèndre !
Ah ! se me voulien segui !»


Dos fets van estroncar, però, aquesta amistat. Per una banda, la revolució contra Isabel II del 1868-1869, que va dur Balaguer, ja dedicat plenament a la política, a instal·lar-se a Madrid, alhora que el 1870 es fundava a Barcelona la Jove Catalunya, de caràcter reivindicatiu i polític. Per l'altra, l'alçament de la Comuna de París del 1870, que va dur als felibres a adoptar un to més conservador.


Aquesta amistat catalano-occitana ha deixat petja i és present a dia d'avui amb diferents associacions i iniciatives com el CAOC .



La lletra de la cançó:


Provençaus, v'aicí la copa
Que nos vèn dei catalans :
A-de-rèng beguem en tropa
Lo vin pur de nòstre plant!

repic

Copa santa,
E versanta,
Vuèja a plen bòrd,
Vuèja abòrd
Leis estrambòrds
E l'enavant dei fòrts !

D'un vièlh pòble fièr e libre
Siam bensai la finicion ;
E se tomban lei Felibres,
Tombarà nòstra nacion.

D'una raça que regrelha
Siam bensai lei primièrs greus ;
Siam bensai de la patria
Lei cepons e mai lei prieus.

Vuèja-nos leis esperanças
E lei raives dau jovènt,
Dau passat la remembrança
E la fe dins l'an que vèn.

Vuèja-nos la coneissènça
Dau verai e mai dau bèu,
E leis autrei joïssènças
Que se trufan dau tombèu.

Vuèja-nos la poesia
Per cantar tot çò que viu,
Car es ela l'ambrosia
Que tresmuda l'òme en dieu.

Per la glòria dau terraire
Vautres enfin que siatz consènts,
Catalans de luenh, ò fraires,
Comuniem toteis ensems !



Dues versions de la cançó:



Més informació:





Fitxes relacionades



per ser-ne l’autor de l’himne:

Frederic Mistral



per ser un membre fundador del felibritge:

Teodòr Aubanèu



per tenir una altre peça de joieria a Occitània:

Festival de Cannes




pel context polític i social del moment:

Mines de carbó




pel possible contingut de la copa:

Vins de Bordèu





  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada