DOS JAPONESOS FENT FOTOS

DOS JAPONESOS FENT FOTOS 二人の日本人メイキング写真 És que sempre hi ha turistes per tot arreu! I els japonesos no deixen de ser una mica com els catalans: allà on vas, n’hi ha! Així que en el nostre mapa per descobrir Occitània no hi podien faltar un parell de japonesos fotografiant el país (i que de ben segur aprofitaran per fer-se autoretrats amb els cartells de les ciutats per a sortir en el #MapaÒc). Però la seva presència aquí no és del tot gratuïta. El mestissatge sempre dóna els seus fruïts i l'home, curiós de mena, sempre s'ha mogut amunt i avall. Llegiu-ne les curiositats. Curiositats: L'interès entre aquests dos països és recíproc: l'exotisme ha despertat interès i obert sensibilitats en aquests dos racons del planeta.  El Japó és un país que ha estat certament sensible a la causa occitana. Per exemple moltes de les obres de la literatura occitana (especialment les de Frederic Mistral) han estat traduïdes al japonès.  Georges Labit va ser un tolosenc del segle XIX, defensor de la causa occitana, viatger, etnòleg i col·leccionista que va fundar a Tolosa el museu que porta el seu nom. La finalitat d’aquest museu era exposar les col·leccions d’objectes d’art dels seus viatges a l’extrem orient, entre els quals destaca una part important dedicada al Japó.  La gran cantant de l’Arièja Rosina de Pèira, representant indiscutible de la cançó occitana i de la causa occitanista (especialment activa durant els anys 1970) és molt apreciada al Japó a on hi ha fet concerts. L’any 2013 el grup occità Moussu T e lei jovents també va fer una gira de concerts pel Japó. La vila occitana Ais de Provença és la única excepció mundial ja que disposa de l'únic escenari fixe original de 能 (teatre no, un un dels tipus principals de teatre clàssic japonès), fet amb fusta de ヒノキ (xiprer japonès) i que està fora de 日本列島 (l'arxipèlag japonès). Aquest teatre va ser ofert a la vila occitana d'Ais de Provença l'any 1992 per la família Kano (una dinastia amb gran reputació del teatre no). Tanshū Kano és mestre de teatre no a l'escola Kita i ciutadà de 熊本市, ciutat amb qui Ais de Provença hi està agermanada. Arrel d'aquesta donació es celebrava un festival al voltant del teatre no a Ais de Provença. Aquest escenari està tancat dins d'una gàbia al pati de l'École Supérieure des Beaux Arts d'Ais de Provença. La cadena de sabons i parfums L’Occitane en Provence (nascuda a Occitània l’any 1976 i que es caracteritza per l’ús d’olis essencials de les plantes típiques provençals) obra la seva primera botiga al Japó l’any 1997, que ràpidament obté un gran èxit i en només 6 anys multiplica per 5 el nombre de clients (1.215.000 l’any 2007). La ciutat japonesa de 富良野市, a 北海道, és cèlebre pels seus camps d'espígol que tant recorden al paisatge de la Provença. El Festival Déodat de Séverac (festival occità que vol recordar la figura d’aquest músic i compositor llenguadocià que tant actiu va ser per la cultura musical de la Catalunya Nord) va dedicar l’edició del 2008 a la relació d’Occitània amb el Japó amb el sobretítol “Imperis del Sol”. El flautista, pifraire i cantant occità Sylvain Roux ha dedicat part dels seus projectes a la mescla musical i cultural entre Occitània i el Japó, especialment amb Mieko Miyazak i amb Masako Ishimura, realitzant concerts de resultats sonors sorprenents. L'Empresa BRB Internacional (empresa catalana fundada pel mallorquí Claudi Biern Boyd que n'és productor, guionista i director de sèries animades i de la qual en son productes seus les sèries Els bobobobs, David el Gnomo i la seva seqüela La crida dels gnoms, Història de Catalunya i La volta al món de Willy Fog) va produir juntament amb l’estudi japonès Nippon Animation (日本アニメーション) els dibuixos animats de l'espadatxí gascó Compte d'Artanhan. Naoko Sano és una doctora i professora de francès i de sociolingüística a l’Universitat de 名古屋市. Va descobrir la llengua occitana al Japó i ha fet un diccionari titulat Vocabulari occitan-japonés. Aqui la podeu veure parlant fluidament occità: https://www.youtube.com/watch?v=Z_0YJTk5CFs Més informació: https://ja.wikipedia.org/wiki/%E6%97%A5%E6%9C%AC Fitxes relacionades per tenir aquest perfum que encisa als japonesos: Camps d'espígol per ser un dels autors occitans que més s'ha traduït al japonès: Frederic Mistral per ser de la mateixa ciutat a on hi ha l'únic butai autèntic fora del Japó: Pau Cesana per tenir-ne algun que ha fet música japonesa: Fifres de Garona per haver ajudat a fer-ne els dibuixos animats de la seva història: Compte d'Artanhan per haver-se colat també en aquest mapa: En Wally, que se’ns ha escapat! per tenir-hi dos museus dedicats a Raymond Peynet: Un banc amb dos enamorats davant d’un quiosc