dimarts, 3 de novembre de 2015

ERMESSENDA DE CARCASSONA


ERMESSENDA DE CARCASSONA 






Ermessenda de Carcassona, que era occitana, va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. No se sap amb exactitud la seva data de naixement. Es diu que probablement va néixer a Carcassona l’any 972. Va morir a Sant Quirze de Besora el dia 1 de març de l’any 1058.

Curiositats:


Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del segle XI. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en entredit la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.


Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals.


Ermessenda de Carcassona fou la primera filla del comte de Carcassona, Rogièr Ièr lo Vièlh i d'Adelaida de Melguèlh (949-1011), filla del comte de Melguèlh. Tenia tres germans menors: Raimon Rogièr, documentat des del 979 i mort entre el 21 de juliol de 1007 i l'abril de 1011, havent estat investit comte de Carcassona; Bernat Rogièr de Fois, nascut entre el 979 i 981 i nomenat comte de Fois i de Coserans i que morí c. 1034, i Pere Roger, nascut c. 981, nomenat bisbe de Girona i que morí el 1051. La seva família, a més del comtat de Carcassona, tenia els comtats de Comenge, Rasés, Coserans i Fois, que serien heretats pels seus germans Raimon i Bernat.


Tal com va demostrar al llarg de la seva vida, va potenciar el triomf del dret per sobre de la violència i les fórmules militaristes, i va ser una important comitent d'obres d'art religioses.


Ermessenda va realitzar importants donacions a les esglésies de les diòcesis catòliques, amb la finalitat de promoure la independència econòmica d'aquestes institucions que en aquella època es trobaven en decadència. En aquest temps, també era competència d'ella i del seu marit el nomenament dels principals càrrecs eclesiàstics com els abats i els bisbes. El 995, van fer una donació de terres a Santa Cecília de Montserrat; com a comitents, el 997, van donar l'alou del Fai a Gombau de Besora a condició que hi construís el monestir de Sant Miquel i, el 1006, també van cedir a la vescomtessa d'Osona Ermetruit l'alou corresponent per fundar-hi el monestir de Sant Pere de Casserres. El 1013 i el 1014, els comtes van adquirir el domini de Sant Llorenç del Munt i van propiciar-hi la construcció d'una abadia independent, que van afavorir els anys següents amb cessions com les de la Llacuna, Ullastrell o Castellar del Vallès.


L'any 2010, el canal de televisió TV3 va realitzar una sèrie de ficció històrica en dos capítols basada en la seva biografia. 


Es parla sovint d’Ermessenda com La dona més poderosa de la història de Catalunya, fent referència a la naixent nació catalana, ja que Catalunya no fou forjada com a estat unificat fins al regnat d'Alfons el Cast (1157-1196), però el comtat de Barcelona en fou el nucli originari i aportà un corpus legislatiu amb els Usatici Barchinonae (Usatges de Barcelona), un marc jurídic amb el Liber domini regis (Llibre del senyor rei), uns referents culturals amb les Gesta Comitum Barchinonensium (Gestes dels comtes de Barcelona), i àdhuc el simbolisme, ja que, d'una banda, el sobirà de Catalunya ostenta la dignitat de «comte de Barcelona» i, de l'altra, les armes del llinatge dels comtes de Barcelona han esdevingut l'escut de Catalunya


Més informació:





Fitxes relacionades   



per ser de les pocs personatges femenins d'aquest mapa (és que aquesta història tan masclista no ens ha deixat massa referents a l'abast):













  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada