divendres, 22 de gener de 2016

RAMON BERENGUER IV DE BARCELONA



RAMON BERENGUER IV DE BARCELONA
“El Sant”








Ramon Berenguer IV dit "el Sant" fou comte de BarcelonaGironaOsona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragóncomte de Ribagorça (1137 - 1167). (en llatí; a 12 d'octubre de 1150 Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). 

Va néixer a Barcelona cap a l’any 1113. I si surt en el mapa del #QuadèrnÒc (el mapa del disc de Mirabèl) és perquè va morir a la ciutat occitana de Lo Borg Sant Dalmatz el dia 6 d'agost del 1162, tot i que està enterrat en el monestir de Ripoll. 

Amb Ramon Berenguer IV es produeix la unió d’Aragón i de Catalunya d’una manera molt especial ja que tot i estar sota un mateix reialme, conserven la seva autonomia. És per això que es considerada l’obra de Ramon Berenguer IV una de les obres polítiques més importants de l’Edat Mitjana hispànica: els dos reialmes van guanyar en força i en seguretat i per altra banda va contribuir a l’equilibri entre els reialmes cristians de la península.

A més a més la seva relació amb Occitània no es limita al lloc de la seva mort sinó que també va assumir la regència del comtat de Provença, va estar involucrat en guerres relacionades amb aquest comtat. També va ser nomenat senyor de Bearn.




Curiositats



De bon principi tot semblava que anava per un altre camí. Per a complir amb el testament d’Alfons I d’Aragón, a Ramir II d’Aragón li calia tenir descendència masculina però resulta que va tenir una filla: Peronella d'Aragón. Davant d'aquesta situació s'acordà el Tractat d'Alagón (1136) mitjançant el qual es pactà el casament entre el fill primogènit del rei Alfons VII de Lleó, i l'acabada de néixer Peronella d'Aragón. Això implicava que tard o d’hora els regnes d'Aragón passarien a la Corona de Castilla, cosa que no els feia gens de gràcia a la noblesa aragonesa que no volien caure sota el domini de Castilla. Calia una altra solució i va ser necessari tot un any per forjar un nou pacte entre Ramir II d’Aragón i el compte Ramon Berenguer IV per acordar el matrimoni d’aquest darrer amb la seva filla Peronella d'Aragón, produint-se la unió d’Aragón i de Catalunya.


L'11 d'agost del 1137 a Balbastro el rei Ramir II d'Aragón concertà el casament de la seva filla amb el comte Ramon Berenguer IV. En aquell moment el compte Ramon Berenguer IV tenia 23 anys i Peronella d’Aragón tant sols un any d’edat! Va caler esperar i finalment el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragón se celebrà a l'agost del 1150 a Lleida, ja que la reina Peronella havia complert els 14 anys d'edat, la majoria d'edat mínima establerta pel dret canònic per a poder contraure matrimoni. Al seu torn, Ramon Berenguer IV tenia 36 anys.


Ramon Benrenguer IV va governar Aragón sense coronar-se’n rei ja que preferia dur per damunt el títol de comte de Barcelona i príncep del regne d’Aragón. Va ser el darrer en tenir aquesta preferència. A partir del seu fill els comtes de Barcelona ostentaven primer el tilol de reis d’Aragón.


Els dos reialmes (Catalunya i Aragón) van conservar les seves lleis pròpies, insitucions i autonomia, i van ser distints a nivell legislatiu tot i estar sota una mateixa dinastia reial. 


El 1143 Ramon Berenguer IV va ajudar Guillem VI de Montpelhièr a recuperar Montpelhièr, d'on havia estat expulsat per una revolta nobiliària. A la mort del seu germà, Berenguer Ramon I de Provença, i per la minoria del seu nebot Ramon Berenguer III de Provença va assumir la regència del comtat de Provença, en el qual van continuar les Guerres baussenques contra la Senyoria de Lei Bauç aliats del comtat de Tolosa. Actualment, el títol marquès de de Lei Bauç és posseït per l'hereu al tron de Mónegue. Durant el tercer i últim conflicte, els catalans van eliminar als seus oponents. Entre el 1159 i el 1160 el Castell de Lei Bauç fou arrasat i el seu territori devastat per Ramon Berenguer IV. 


L’any 1154 va ser nomenat senyor de Bearn. El 1156 va col·laborar amb Enric II d'Anglaterra i el d'Aquitània contra el comtat de Tolosa. Va morir el 6 d'agost de 1162 per malaltia a la ciutat occitana de Lo Borg Sant Dalmatz mentre anava de camí cap a a Turin per entrevistar-se amb l'emperador Friedrich I. Barbarossa


Fou enterrat al monestir de Ripoll. Durant el trasllat del fèretre ocorregueren diversos miracles que li valgueren l'apel·latiu de «el Sant» i per aquesta raó el seu sarcòfag fou dipositat a l'interior de l'església sobre columnes o pilastres de pedra, prop del tester del cor a mà esquerra.




Enllaços:








Fitxes relacionades



per haver-se barallat amb la família de l’actual hereu al tro del principat on es fa aquesta F1:

per haver arrasat el castell d’un dels pobles catalogats com a dels més bonics de França i que hi té bones vistes:



per haver sigut senyor de la seva terra:

Sent Pançard



per haver lluitat per la ciutat natal d’un futur nou comte de Barcelona:







  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada