dimarts, 23 de febrer de 2016

JACME I D’ARAGÓN dich LO CONQUISTAIRE


JACME I D’ARAGÓN dich LO CONQUISTAIRE 

(Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani)








Aquest rei que tant associem a la història dels Països Catalans va néixer a Occitània la nit de l’1 al 2 de febrer de 1208 al Palau dels Tornamira de Montpelhièr. Fou sobirà de la Corona d'Aragón amb els títols principals de rei d'Aragón, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpelhièr (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys (1276). Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.


Es pot dir que amb Jacme I d’Aragón s'inicia la història dels Països Catalans.





Curiositats:


El seu nom en en aragonès és Chaime, en català Jaume, i en llatí, a 30 de març de 1251: Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani.

El seu pare Pere el Catòlic va morir lluitant contra Simon de Montfòrt a la batalla de Murèth l’any 1213 quan el seu fill Jacme tenia 5 anys.

El seu pare Pere rebutjava a la seva muller Maria de Montpelhièr i va caler muntar un pla estratègic per assegurar-ne la descendència: li van fer creure al rei Pere que passaria la nit amb una dama montpellerenca estimada, però un cop a les fosques no es va adonar que en realitat es tractava de la seva pròpia muller.

En un principi s’hauria d’haver dit Pere com el seu pare, però diu que sa mare encengué dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols i el darrer en apagar-se fou el de Jacme.

Després de la mort del rei Pere en la batalla de Murèth, Maria de Montpelhièr, la mare de l'Infant Jacme, anà a Roma i pregà al Papa Innocenci III que obligués Simon de Montfòrt a retornar-li el fill. Simon de Montfòrt s’hi negà en un primer moment, però finalment el 25 d'abril del 1214 va efectuar-se la restitució de l'Infant Jacme, que quedà sota la a custòdia i protecció directa del legat del Papa Innocenci III.

L’any 1220, quan li faltava poc per fer els 12 anys d’edat, hagué de fer front a la primera revolta nobiliària liderada per Rodrigo de Liçana. La revolta s'inicià quan Rodrigo de Liçana es negà a acatar l'ordre del rei que li manava d'alliberar Lope d'Albero, que Rodrigo de Liçana havia fet presoner per uns deutes. Jacme I i el Consell Reial, resolgueren posar fi a la revolta d'una manera contundent atacant el noble rebel. 

A l'edat de 13 anys, es casà amb Elionor de Castilla. La decisió del casament es deu al fet que no s'arribava a la majoria d'edat fins als 20 anys, moment en el qual heretaria el regne d'Aragón; aquest precepte només podia ser obviat si contreia matrimoni a partir dels 14 anys, moment a partir del qual esdevindria major d'edat; Tot i així, el jove rei hagué d'esperar a complir la majoria d'edat, els 14 anys, per poder tenir relacions i engendrar un hereu amb la reina Elionor. Dit i fet, amb 14 anys engendrava el seu primer descendent, el qui va ser el príncep Alfons d’Aragón i Castilla.

Al llarg de la seva vida va tenir tres matrimonis, vuit amants i un total de 14 fills. 

Es pot dir que amb Jacme I d'Aragón s'inicia la història dels Països Catalans. Amb la conquesta dels territoris que hi fa els repobla de catalans fent que aquests territoris esdevinguin de parla catalana:


  • Conquesta de Mallorca (1229), que la repobla amb pagesos de l’Empordà.
  • Conquesta de les Pitiüses (1235)
  • Conquesta del Regne de València (1238). Va ser repoblat per catalans i aragonesos. Els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de parla catalana, i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors, inicialment de parla aragonesa i avui de parla castellana. 
  • Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266). Per manca d’interès i possibilitat d’altres parts per apagar la revolta islàmica, la conquesta va ser efectuada majoritàriament per la noblesa militar catalana i les seues mainades, vassalls i servents reclutats en els seus feus de Catalunya. Tot i així, per compliments dels tractats, va ser retornada al regne de Castilla


Si bé fa créixer el territori dels països catalans, va ser vist com un traïdor pels occitans, especialment els llenguadocians, ja que va renunciar als territoris occitans: signà amb el rei francès Louis IX el tractat de Corbeil (1258) pel qual li cedia tots els dominis que tenia a Occitània (excepte la senyoria de Montpelhièr, el vescomtat de Carladés i la baronia d'Aumelaç). A canvi aconsegueix que els reis francesos renunciïn explícitament a qualsevol pretensió sobre Catalunya que poguessin al·legar més endavant com a descendents dels conqueridors de la Marca Hispànica. Realment, en aquest tractat no s'intercanviaren territoris, sinó que ambdós reis renunciaren a drets nominals que difícilment podien exercir: el rei de França reconeixia la independència dels comtats de Catalunya, assolida de fet a final del segle X, mentre que Jacme I reconeixia als francesos els territoris dels nobles occitans que havien estat vassalls dels comtes de Barcelona i dels reis d'Aragón, ocupats per França a la croada contra els albigesos després de la batalla de Murèth. Tot i això, al Lengadòc, on encara s'estaven produint revoltes antifranceses, veieren aquesta renúncia de Jaume I com una traïció.


Juntament amb Sant Ramon de Penyafort van introduir la Inquisició a la Corona d'Aragón


Enllaços:






Fitxes relacionades


per ser el fill del perdedor d'aquesta batalla:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada