dimarts, 15 de març del 2016

DUNA DEU PILAT



DUNA DEU PILAT

Ròca Blanca





És la duna de sorra natural costera portada pel vent més alta d'Europa, amb una alçada màxima de 117 m. La troberm a la costa de l’oceà Atlàntic, molt a prop dels municipis de La Tèste de Bug i d’Arcaishon, a l’entrada sud de la Laca d'Arcaishon i dins de les Lanas de Gasconha.


S'estén sobre 500 m d'est a oest, endinsant-se dins del bosc de les Lanas de Gasconha i sobre 2’7 km de nord a sud resseguint la costa atlàntica, prop de l’entrada sud de la Laca d'Arcaishon (Conca d'Arcachon) i conté aproximadament 60 milions de metres cúbics de sorra.



Curiositats:



El seu nom deriva de la paraula pialàt que vol dir munt en gascó. El seu nom més local és el de Ròca Blanca.


L’altitud de la duna varia constantment i oscila sempre entre els 100 i 117 metres d’altitud respecte el nivell del mar. Tant la seva geomorfologia com la seva posició està en permenent evolució i desplaçament.


La pendent de la duna és molt pronunciada pel costat del bosc i molt més suau i progressiva pel costat altàntic. 


La duna va avançant poc a poc però de manera constant cap a la part de bosc, guanyant-li terreny, a raó d’uns 3 o 4 metres per any. 


La formació d’aquesta gran duna i de la seva ampla cresta es deu sobretot a dos fenòmens: un de natural i un de provocat per l’acció humana. Per una banda, durant el segle XVIII es va produir de manera natural un col·lapse d’un banc de sorra oceànica davant de la costa. Per un altre costat, durant el segle XIX es va fer un pla de plantació d’arbres per fer-hi créixer boscos per lluitar contra la invasió de sorra i poder assecar i sanejar les zones pentanoses, creant-se un dels boscos més grans d’Europa. Tot plegat va fer que la duna, que mesurava 35m d’altidud a mitjans segle XIX passés a sobrepassar els 100 metres en l’actualitat. 


Ja des de l’Edat Mitjana que l’home ha intervingut en el paisatge d’aquesta zona, buscant mètodes per a frenar l’avançament de les dunes i fixar-les. No és però fins a inicis del segle XIX que s’aconsegueix fer una gran plantació de pi marítim amb el pla ideat per l’ingenier francès Nicolas-Thomas Brémontier. A principis del segle XX es va donar el problema per solucionat, fent que l’administració es relaxés en el costós manteniment del pla, i reactivant-se a partir dels anys 1930 el problema de l’avançament de les dunes. L’esclat de la 2a guerra mundial va fer aparcar el tema. Tot i així la Duna deu Pilat va formar part de l’Atlantikwall (Mur Atlàntic) dels nazis, amb presència de búnquers i fortins que van acabar progressivament enterrats en la sorra. Amb la declaració de la Duna deu Pilat com a Grand Site National l’any 1978 i la seva classificació l’any 1994 l’estat francès protegeix les més de 6 mil hectàries de bosc mitjançant un sistema específic de gestió que respecte l’explotació i manteniment tradicional del territori. 



Tot i que la Duna deu Pilat destaca per damunt de les altres, al llarg de la costa altàntica de les Lanas de Gasconha hi ha gran quantitat de dunes, més de 1500! De les quals 47 tenen entre 70 i 100 metres d’amplitud de cresta. 



Enllaços:




Fitxes relacionades


per ser part del seu paisatge:



per haver estat en mans seves:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada