Quadern de Viatge: PIRINÈUS

PIRINÈUS

PirineusPireneuPirinoak

Els Pirinèus són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

S'estenen des de la Mar Mediterranèa (Cap de Creus) a l'est, fins al Kantauri (Bizkaiko golkoa) a l'oest; al sud hi tenen la depressió de l'Ebre, i al nord la de la Garona.

Curiositats:

Tenen una llargada d'uns 425 km i una amplada que generalment no supera els 100 km, amb una superfície total de 19.000 km².

Els cinc cims més elevats de la serralada són l'Aneto (3.404 m), la Tuca Lardana (3.375 m), el Mont Perdito (3.355 m), la Punta d'Astorg (3.355 m) i el Pic Maldito (3.350 m).

Les llengües pròpies dels Pirinèus són: català, occitan, aragonés i euskara. Els Pirinèus es troben en territori de tres estats (España, Andorra i France) i té cinc llengües que hi són oficials (català, occitan, euskara, castellano i français). El català és oficial a Andorra i co-oficial a Catalunya (però no a la Ribagorça i la Catalunya Nord, malgrat que s'hi parla). El castellano i el français són oficials a la vessant meridional i septentrional de la serralada respectivament. L’euskara és co-oficial a Euskal Autonomia Erkidegoa, però no a Ipar Euskal Herria. L'occitan és co-oficial només a la Val d'Aran. L'única llengua pirinenca que no gaudeix d'oficialitat a cap territori és l'aragonés, parlat a tot el Pirineu aragonès però sense estatus legal propi.

Una de les possibilitats etimològiques és que el terme "Pirineus" vingui d'un personatge de la mitologia grega, Pirena (Πυρήνη). Heràcles hi construeix una tomba per a Pirena donant-hi nom així a la serralada.[2] El mot "Pirineus" era ja conegut en grec antic: el terme Πυρηναῖα (Pirēnaîa) apareix en els textos de Plutarc. Tanmateix hi ha altres teories sobre l’origen basc, íber o fins i tot del llígur antíc d’aquest terme.

Algunes dades històriques:

L’any 133 aC els romans arriben a la península Ibèrica, durant la Segona Guerra Púnica. A poc a poc estenen la seua influència amb campanyes militars i la construcció de noves ciutats romanes. Tanmateix, aquesta invasió afecta principalment a les valls i la costa mediterrània, i al Pirineu la introducció de la cultura llatina és més lenta i menys pronunciada. Finalment Ibèria queda romantizada, passant a anomenar-se Hispània. Tot i així, durant bastant temps, els bascos queden lliures del domini romà. Durant l'època romana, són una tribu anomenada els vascons qui ocupen la major part del pirineu sud, amb capital a Iruñea.L’any 44 aC els romans conquereixen la Gàl·lia i així els Pirineus queden progressivament romanitzats.

L’any 507 amb la caiguda de l'imperi romà, els visigots, una tribu germànica, envaeixen Hispània i estableixen el Regne de Toledo. Al nord de la serralada, s'estableix el Regne dels Francs.

L’any 711: Musulmans provinents del Magrib envaeixen la península i creen Al-Andalus. Malgrat arribar al Pirineu, foren repulsats fins a la conca de l'Ebre per l'emperador Carlemany, creant així la Marca Hispànica (795), d'on neixen el Comtat de Barcelona (801), el regne d'Aragó i el regne de Pamplona (825).

L’any 1137 es crea la Corona d'Aragó.

L’any 1271 hi ha l’incorporació definitiva d'Occitània a França.

L’any 1659: El Tractat dels Pirineus divideix el Pirineu entre França i Espanya. El resultat principal és que la Catalunya Nord passa a formar part de França. Andorra continua com a vassall del bisbe de la Seu d'Urgell i el Comte de Foix.

Durant la Guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial milícies anti-feixistes, anomenades generalment com a Maquis ("garriga", on vivien), eren actius per tot el Pirineu. Vegeu invasió de la Vall d'Aran (1944).

L’any 1991 Andorra esdevé una democràcia parlamentària.