dimarts, 29 de novembre del 2016

FRANCISCO GOYA



FRANCISCO GOYA

Francisco José de Goya y Lucientes




Francisco de Goya y Lucientes va ser un pintor i gravador aragonès (d’ascendència basca per part del seu pare). La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle XX.

Va néixer el 30 de març de 1746 a Fuendetodos, prop de Zaragoza, a l’Aragón, i morí a la ciutat occitana de Bordèu, a la Gasconha, el 16 d'abril de 1828).



Curiositats:


Inicià els seus estudis de pintor de manera tardana (als 13 anys) a Zaragoza l’any 1759. Passà després per Madrid i finalment aconseguí viatjar a Italia l’any 1770 amb els seus propis recursos. Cal dir que Goya aprenia lentament i de manera constant, de manera que la seva maduresa pictòrica arriba més tard i en un primer moment la seva obra no és valorada, perdent concursos i beques com les que va intentar per viatjar a Italia. Allà obté un cert reconeixment.

L’any 1771 torna a Zaragoza on ja hi comença a tenir molta feina com a pintor i esdevé el pintor amb més reputació de l’Aragón.

L’any 1775 el cridaren per fer un treballs a Madrid i s’hi intal·là fins l’any 1792. Allí va començar una etapa que el portaria a un progressiu ascens social com a pintor real.

El 1792, presentà un discurs a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando on expressà les seves idees respecte a la creació artística, que s'allunyaven dels supòsits idealistes i de les preceptives neoclàssiques vigents a l'època de Mengs. Defensava la necessitat de més llibertat per al pintor, que no ha d'estar subjecta a estretes regles. Segons les seves idees «l'opressió, l'obligació servil de fer estudiar i seguir a tots el mateix camí és un obstacle per als joves que professen un art tan difícil». Era tota una declaració de principis a favor de l'originalitat, de donar curs lliure a la invenció i un al·legat de caràcter decididament preromàntic. 

A finals de 1792 Goya es troba a Cádiz per a recuperar-se d'una malaltia, possiblement saturnisme, una progressiva intoxicació per plom que era habitual en els pintors. El gener de 1793 Goya es troba al llit i el seu estat és greu; el març comença la millora, però li va deixar com a seqüela una sordesa de la qual ja no es recuperà. 

Dins la seva obra cal citar la famosa La maja nua, amb una popularitat en part aconseguida per la polèmica generada al voltant de la identitat de la dona retratada.

La seva obra reflecteix el convuls període històric en què va viure, particularment per les conseqüències de la Guerra de la Independència Espanyola (Guerra del Francès), de la qual han quedat la sèrie d'estampes Els estralls de la guerra que, fent un símil, és com un reportatge modern de les atrocitats comeses, i componen una visió exempta d'heroisme on les víctimes són sempre individus, sense diferència de classe i condició.

Un cop acabada la Guerra del Francès pinta dos grans quadres a propòsit dels successos del 2 de maig de 1808, que senten un precedent tant estètic com temàtic pel que fa a la pintura històrica, ja que no només comenta successos propers a la realitat que viu l'artista, sinó que arriba a transmetre un missatge universal.

El període de la Restauració absolutista de Fernando VII suposa la persecució de liberals i afrancesats, entre els quals Goya tenia les seves principals amistats. Juan Meléndez Valdés o Leandro Fernández de Moratín es veuen obligats a exiliar-se a Occitània i a France davant la repressió. El mateix Goya es troba en una difícil situació, per haver servit a Giuseppe Bonaparte, pel cercle d'il·lustrats entre els quals es movia i pel procés que la Inquisició va iniciar contra ell el març de 1815 a compte de La maja nua, que considerava «obscena», del qual el pintor es va veure finalment absolt (1814).

El maig de 1823, les tropes del duc d'Engoulaeme prenen Madrid amb objecte de restaurar la monarquia absoluta de Fernando VII (que havia passat a ser monarquia parlamentària) i es produeix una immediata repressió dels liberals que havien donat suport a la constitució de 1812, vigent de nou durant el Trienni Liberal. Goya va témer els efectes d'aquesta persecució (consta que Leocadia Weiss, la seva companya, també) i va anar a refugiar a casa d'un amic canonge, José Duaso i Latre. L'any següent sol·licita al rei un permís per a refer-se en el balneari dePlombières que li va ser concedit.

Goya arriba a mitjans de 1824 a Bordèu i encara té energia per marxar a Paris a l'estiu, tornant a Bordèu al setembre on residiria fins a la seva mort. La seva estada francesa només es va veure interrompuda el 1826, any en què viatja a Madrid per a complir els tràmits de la seva jubilació, que va aconseguir amb una renda de cinquanta mil reals sense que Fernando VII posés impediments a cap de les peticions del pintor.

Els dibuixos d'aquests anys, recollits en l'Àlbum G i l’H o bé recorden Los Disparates i a les Pintures Negras, o bé tenen un caràcter costumista i recullen estampes de la vida quotidiana de la ciutat de Bordèu recollides en els seus habituals passejos, com passa amb l'oli La lechera de Burdeos (vers 1826)

L’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España va crear els Premios Goya de cinema a imitació d’altres prermis com els els Oscars, o els Premis César. Sembla ser que un dels motius d’escollir aquest nom va ser perquè, a més a més de ser un reconegut artista espanyol, tenia un nom curt que s’hi adequava. 




Enllaços:






Fitxes relacionades



per haver pintat aquesta tradició que també ho és de la Península Ibèrica: :










1 comentari:

  1. *se'l considera> ES considera COM, és considerat com

    iniciar NO VOL DIR Encetar, començar; engegar

    *aposta > messió, jugada.
    *apostar per > jugar fort per
    *apostar > fer o posar messions, jugar-s'hi, posar-hi, fer una travessa

    ResponElimina