dimarts, 15 de novembre de 2016

HENRI MATISSE


HENRI MATISSE

Henri-Émile-Benoît Matisse




Henri Matisse va ser un pintor francès nascut a la població francesa de Le Cateau-Cambrésis el dia 31 de desembre de 1869. 

Va ser pintor, escultor i dissenyador. Va destacar per un ús característic del color i per un dibuix fluid, brillant i original. Com a dibuixant, gravador i escultor, però principalment com a pintor, Matisse és un dels artistes més importants de l'art modern. Tot i que és considerat com el màxim representant del fauvisme, estil que conreà els seus primers anys, també ha estat aclamat com un dels representants de la tradició clàssica de la pintura francesa.

La seva relació amb Occitània li ve de que, després d’instal·lar-se a la població catalana Cotlliure, amb l’esclat de la 1a guerra mundial es traslladà a Niça on hi manté la seva residència habitual fins al final de la seva vida. Ell considerava la zona un paradís, i allà investiga com traslladar aquell meravellós entorn a les seves pintures. 




Curiositats


El 1887, se'n va anar a Paris per estudiar dret, i treballà com a passant en un tribunal al seu poble natal, Le Cateau-Cambrésis, després de guanyar la plaça en un concurs. El 1889, va començar a pintar; a causa d'un període de convalescència, després de patir un atac d'apendicitis que el va obligar a fer repòs durant setmanes; perquè es distragués, la seva mare li va portar estris de pintura. Com ell ho va descriure més tard, va descobrir «una espècie de paradís». Després de recuperar-se de la malaltia, mentre reprèn els estudis de dret, va matricular-se a l'escola de dibuix de Quentin de La Tour per a dissenyadors de la indústria tèxtil. El 1890, va abandonar els estudis de dret per dedicar-se a la pintura i a l'escultura.



El 1891 es traslladà a Paris i allí conegué, entre d’altres, l’obra del pintor occità Cesana. A casa seva, Henri Matisse tenia un bust de guix de Rodin, una pintura de Gauguin, un dibuix de van Gogh i, la més important, les Tres banyistes de Cesana. En Cesana, trobà la seva principal font d'inspiració pel que fa al sentit pictòric de l'estructura i del color.



Va residir durant un temps, al canviant de segle, a Tolosa. El 1905 passà un temps a la població catalana de Cotlliure, que freqüentà molt sovint, i passà un temps també a la Còsta d’Azur.



Va ser el cap d’escola del fauvisme, estil al qual sempre va restar-hi fidel.



El 1905, Matisse i un grup d'artistes feren una exposició conjunta en una sala del parisí Salon d'Automne (hi havia Albert Marquet, Vlaminck, Derain i Kees van Dongen). Les pintures s'expressaven amb emoció salvatge, sovint amb colors dissonants, que no respectaven els colors naturals; causaren un veritable escàndol per la profusió de colors purs i violents. Matisse va presentar-hi Finestra oberta i La Femme au chapeau. El crític Louis Vauxcelles descrigué l'exposició amb la frase «Donatello au milieu des fauves!» (Donatello entre les feres!), referint-se a una escultura renaixentista que també hi havia a la mateixa sala amb aquests. El seu comentari es va publicar el 17 d'octubre de 1905 a Gil Blas, un diari, i d'aquí la generalització popular del terme fauvisme; el terme «bèstia» es va aprovar immediatament i va ser reclamat pels mateixos pintors. Les pintures reberen una crítica desfavorable, amb comentaris del tipus «un pot de pintura s'ha llançat a la cara del públic» de la crítica Camille Mauclair, però també rebé el suport d'altres. El quadre que va ser objecte d'atacs va ser justament la La Femme au chapeau de Matisse.



La seva controvertida pintura Nu bleu (1907), va ser cremada de manera simbòlica a l'Armory Show a Chicago.



Cap al 1904, va conèixer Pablo Picasso, que era 12 anys més jove que ell, i a partir d'aquell moment es convertirien en amics de tota la vida; també van ser rivals i sovint eren comparats. Una diferència clau entre els dos artistes és que Matisse pintava a partir de l'observació de la natura, mentre que Picasso estava molt més inclinat a partir de la seva imaginació. Els temes preferits tant d'un com l'altre eren la dona i la natura morta; Matisse preferia situar les figures en interiors.



Amb l’esclat de la primera guerra mundial va deixar de freqüentar Cotlliure i es traslladà a Niça i als seus voltants, on hi restà fins a la seva mort. 



Amb la segona guerra mundial, la seva dona Amélie i la seva filla Margueritte (anomenada pel malnom de Jeannette) son detingudes per la Gestapo.A la seva dona l’alliberen al cap de poc temps. Però a Jeannette l’empresonen i la torturen pràcticament fins a la mort i li desfiguren la cara per haver format part, per sorpresa del seu pare que no n'estava al cas, de la resistència armada clandestina en contra dels nazis. El seu pare en queda molt impressionat i tocat. En pintarà una sèrie retrats.



Il·lustrà importants obres literàries franceses, decorats de ballets...



Matisse va morir el 1954 d'un atac al cor, després de superar un càncer que li van diagnosticar l’any 1941 per culpa del qual els metges només li donaven sis mesos de vida, i que el va obligar a anar en cadira de rodes. 



L’any 1952 ell mateix va obrir a la seva ciutat natal el Musée Matisse du Cateau-Cambrésis L’any 1963 es va obrir a Niça el Musée Matisse de Nice.



Enllaços:






Fitxes relacionades


per assegurar-ne que n'és el paradís:

Gent per la Còsta d'Azur



per afirmar que és el seu pare i el de tots:




per ser grans amics:




pels atacs a la seva filla:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada