dimecres, 4 de maig de 2016

LO MAI


LO MAI





Lo mai fa referència a un tronc o pal de fusta de diversos metres, adornat amb branques d'arbres, cintes de colors i escuts d'associacions o ciutats. Aquest pal s'erigeix a principis del mes de maig com a part d'una festa tradicional.


A Occitània les festes que giren al voltant d’aquest arbre de maig o pal de maig (lo mai en occità) reben el nom de maiada.


A Gasconha, particularment a la costa, la festa tradicional de la maiada és encara ben viva. Durant la nit del 30 d'abril al primer de maig, s'erigeix un arbre, generalment un pi adornat de colors vius (lo mai) per festejar un esdeveniment com un aniversari, etc. Ho fan de manera discreta, gairebé clandestina, de matinada quan tothom dorm, per provocar un efecte de sorpresa. La persona a qui és dedicat lo mai ha de pagar el beure i el menjar als convidats.


Curiositats:


La tradició de l’arbre de maig és ben estesa a tota Europa: maibaum en alemany), majtræ en danès, maypole en anglès, majstång en suec…

Sembla ser que els orígens d’aquesta festa venen de molt lluny, de civilitzacions preromanes. Es tracta de rituals que tenen a veure amb l’arribada de les pastures d’estiu pels pastors, l’encesa de torxes, falles, etc. I l’arribada del mes de maig és sempre molt especial pel que significa per a nombroses cultures i religions. 


Tot i així a Occitània la referència escrita més antiga que per ara hi ha sobre la plantada d’un mai és un document de l’any 1136 de la vila d’Ambialet

Volem (...) que lou premier jour de may lou jouven pot plantar ung may que tota personna que ne trinque deu pagar un farrat de vi…


És a partir del segle XIII que s’estén per tot el territori francés la costum de que els nois plantin lo mai a la noia estimada (com passa en les cançons que canta Mirabèl)


I a partir del 1830 (i de manera ja més generalitzada durant la Troisième République) que es planten lo mai en honor a les autoritats escollides democràticament, com per exemple l’alcalde.


Actualment la tradició segueix ben viva a tota Occitània: des de les Lanas de Gasconha fins al Lemosin, a Provença, a les Valadas Occitanas...


A Occitània es planta lo mai en honor a una persona, però també pot ser per homenatjar a una parella de nuvis, un col·lectiu com una associació, un municipi, una confraria... 

A Anglet, vila del País Basc nord, de llengua pròpia gascona, la municipalitat va erigir un mai per la primera vegada el maig del 2013, com a símbol de la identitat gascona recuperada.

A la Península Ibèrica també és ben present aquesta tradició amb Los Mayos. Francisco de Goya té com a mínim un parell de quadres on hi plasma aquesta tradició tan antiga: La cucaña i El árbol de Mayo.


A Catalunya tenim nombroses plantades de l’arbre de maig i festes que giren al seu voltant:

Festa de l’Arbre de Maig d’Igualada (recuperada l’any 2012)
I moltes més que podeu consultar aquí: http://www.festes.org/directori.php?id=150


L’arbre no sempre s’aixeca a principis de maig. Algunes poblacions i tradicions ho fan pels volts de Sant Joan. 


També trobem que en alguns casos el pal no s'erigeix anualment, sinó que es tracta d’un ornament permanent.



Enllaços:









Fitxes relacionades


per trobar-hi una llarga tradició de plantada de mais:




per ser un pintor que va pintar aquesta tradició de la Península Ibèrica:




per tenir també una festa al mes de maig:




per desencadenar als Mirabèl·lus a cantar una nova cançó :

La barca per marxar de Marselha






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada